ABANS D'APROVAR MIL HABITATGES
Bargalló volia frenar "la pressió urbanística" costera
Josep Bargalló, quan era regidor d'Urbanisme i Medi Ambient de Torredembarra, va escriure una carta on defensava "la voluntat d'augmentar la protecció dels Muntanyans i la platja de Torredembarra-l'Espai d'Interès Natural dels Salats-, que es concreta en mesures del Pla General- per tal d'apaivagar la inevitable pressió urbanística". En una carta aleshores penjada a la pàgina web d'Esquerra a Torredembarra, l'actual director del Ramon Llull considerava que "l'anterior Pla d'Ordenació Urbana datava de 1982, no contemplava les suficients mesures de preservació del patrimoni natural així com no dotava l'Ajuntament de Torredembarra de les eines necessàries per assolir les zones verdes previstes".
En la nota, Bargalló també es mostrava satisfet de "l'aturada de noves propostes especulatives contràries a la normativa urbanística vigent, com el projecte del camp de golf al Pujol, que incloïa una urbanització en sòl no urbanitzable i que, segons sembla, havia obtingut un primer vist-i-plau de l'anterior alcalde. No només pel fet que suposava una altíssima despesa d'aigua sinó per la manca de respecte a la legislació que comportaven els xalets previstos" i afegia que "el text definitiu del nou Pla General és contundent en aquest aspecte".
Tot i revisar el Pla General de l'any 1982 i la seva voluntat, expressada en la carta, de protegir el Muntanyans, Bargalló va donar suport a la construcció d'una urbanització de 1.000 habitatges, en dues fases, en l'espai que envolta la zona natural d'Els Muntanyans. El ministeri de Medi Ambient, dirigit per Jaume Matas, va elaborar un projecte on recomanava la protecció de l'espai natural Els Muntayans amb un estudi mediambiental de la zona reservada. El mateix any que es va fer aquest projecte, el consistori del Tarragonès decidia aprovar la construcció de 1.000 habitatges, en una zona denominada com a "Espai d'Interès Natural".
Ara el jutjat número 3 de Tarragona investiga un possible delicte en l'aprovació d'aquests habitatges i la presumpta desaparició de l'informe oficial del Ministeri de Medi Ambient, que protegia la zona dels Muntanys. L'informe en qüestió va desaparèixer o suposadament no va arribar a l'Ajuntament -malgrat que l'havia encarregat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
16 comentarios:
No costa gaire d'entendre que la unió fa la força i que si vols guanyar, una bona manera és dividir .
Un fet tan evident es repeteix una vegada i més a casa nostra. No sé si es tracta d'ànsies de protagonisme, perquè som tossuts, o bé perquè portem una bena als ulls. El cas és que des de fa un temps tot fa pensar que tornem a viure un altre episodi d'aquests que ens divideix i per tant ens afebleix.
Com es podria fer perquè no caiguéssim en la mateixa trampa? La resposta no és fàcil, perquè hi ha massa interessos en joc. No val dir Amén a tot, però convindria no ser massa impetuós, perquè la història es repeteix massa sovint, i al final som nosaltres que hi perdem.
La mentida i la confusió formen part d'aquest personatge i fins i tot en el sí de la seva pròpia gent.
Los de ERC,ya estan mandando balones fuera.La culpa para los sociatas,joder con los porretas¡
Es comenta, es diu i no massa que el principal promotor d'aquesta campanya contra el antic regidor, o fa per problemes personals. Fa "tufillo" aquesta personalitacio del afer, doncs a la resta del Consistori no se els asmenta amb tanta opersistencia, I l'alcalde? I la conselleria correponent de la Generalitat?
El motiu "que jo crec inversemblant" es segun diuen, que va ser demanat, proposat un cambi de sostre per una determinada propietat inmobiliaria del denunciant, a fi de poder edificar mes espai. Aquesta peticiò diuen, va ser denegada per la Regiduria, amb l'ampryamenta correponent que encara dura. I dura...
Creec que en aquest moments s'intenta fugir d'estudi, i fer veure que es una questio personal entre el Bargalló i el Silvetre Morros, ja altres gent i colectius que també o denuncien com sóm l'ABG o la Plataforma salvem els Muntanyans, per tant es un fet i una realitat el que va passar. no intentem salva els mobles a ningu ni fer una cortina de fum per distreuren's de l'autentic problema que no es cap altre que salvar els Muntanynas II !!!.
D'acord, fora cortines de fum. Però l'ABG a tingut durant molts anys influencia a la Conselleria de Medi Ambient, o no?. I sempre jugan a la "puta i a la Ramoneta" esperam que dintre d'aquesta formació l'incorporació de La Iris es noti per bè. La Plataforma IMPLACABLE de veritat, el que defensen o fan per coherencia, Altres s'aprofiten d'aquestes questions, poder justes , però en fins obcurs, busquen altres coses i no el bè de la Torre. Si es tira de la manta, es important que tot-hom es quedi amb cul al aire, sino no en traurem el aigua clara. Aika
A mi no em deixaran amb el cul a l'aire, no sé a tu?
Poder la frase no ha estat ben utilitzada. Volia dir i tú ja m'entens, que hi ha molt de "marro" en tot aquest afer. El problema fa molt de temps que porta cua, i es remena en moments concrets. Quan d'aquest no sen parli (falta molt de temps) sempre hi aura algú en posar-ne un aaltre d'actualitat. m'explico? Aixó es lo que emprenya, els asumptes existeixen, però en moments determinats no interesa parlar-ne, es guarden a la recamara.
De bon rotllo, perque no fas algun comentari a la resta de les meves preguntes. Aika
L’ofici de vendre fum, és un dels més vells del món, amb perdó del que a tots ens ve abans al cap. Els il·lusionistes de circ, són els professionals del fum que més s’assemblen a un polític que intenta convèncer a un electorat descontent.
L’amic del Sr. Montilla i del Sr. Saura, diu i pregona als quatre vents que l’any 2014 faràn un referèndum a Catalunya per decidir si els ciutadans volen la independència del nostre poble.
Sr. Rovira i company ERC,si vostès o vostè és capaç d’aconseguir aquesta fita, em trauré el barret i pensaré que he estat militant en un partit equivocat i que la filosofia d’anar picant pedra per aconseguir els grans objectius de país era errònia.
La veritat és que vostè parla però no diu res, enraona però ningú l’escolta, fa sons però està en una illa deserta.
Per què no li pregunta als seus socis de govern què en pensen de la seva proposta? Per què no explica al poble quins sons els tràmits necessaris per fer un referèndum d’aquestes característiques? Per què no admet que ajuntar-se amb el PSC li ha fet perdre l’oremus i el nord? Per què ens intenta enganyar amb mentides que toquen la sensibilitat d’una nació històrica?
Plegui i deixi de desvariar, l’únic que està fent en el seu partit és un espectacle de bufonatge de tres quarts de rosca. Sincerament ERC, ha tingut dirigents màrtirs com el Sr. Lluís Companys i no es mereix un líder de pa sucat amb oli.
Vostè s’ajunta a un partit nacionalista espanyol i a la vegada intenta enlairar l’esperit sobiranista d’un poble que ja ha patit prou. Catalunya no necessita somnis, necessita fets.
A Catalunya no li fa falta recórrer a un referèndum impossible que Madrid mai permetrà, no ha de preguntar el que és a ningú, ja ho diu la seva història per si sola.
S’ha de lluitar per la sobirania sense referèndums, ni dubtes, perquè mai ha deixat de ser una nació, només a perdut la seva autogestió. Això és el que cal recuperar Sr. Rovira i ERC res més.
Si vol un consell deixi pas a persones amb més criteri que vostè per dirigir el seu partit, segur que Catalunya li agrairà.
Ara que una part d'Esquerra ha llançat la consigna de fum que és hora de parlar d'independència, crec que és bo deixar clara una cosa: Esquerra no és el partit que ens durà a la independència. Ni l'any 2014 ni mai, perquè la seva tàctica ha devorat qualsevol estratègia i qualsevol objectiu, i la tàctica és tot allò que és Esquerra. No hi ha més. Acumulació de càrrecs amb el mètode que sigui, sempre que serveixi per arraconar la força majoritària d'aquest país.
Un partit que ha decidit aniquilar el primer grup polític de la societat no té cap opció a esdevenir líder d'aquest país: per fer-ho li caldria que aquest milió de catalans als quals posa en un apartheid polític per haver votat CiU perdéssim tots i de cop la memòria. Com a molt aconseguirà sumar uns quants càrrecs més, ben remunerats com és la tradició de la casa, amb l'excusa de l'accent catalanista d'un govern liderat pel mateix partit que mana des de l'Estat espanyol al nostre barri, però res més.
Esquerra es confon: pensa que el lideratge és igual que el poder, i que com que aquest l'obté als despatxos, l'altre també serà possible a través d'un tripijoc semblant. Volen liderar una societat a la qual li neguen el respecte a la seva preferència política majoritària, i això és impossible. I, francament, desconfio cada dia més de la mena d'Estat que aquesta gent seria capaç de presentar-nos, vistos els precedents que han acumulat en només quatre anys.
Sóc dels que estan convençuts que el referèndum perquè Catalunya esdevingui un Estat sobirà s'acabarà produint, i res no el podrà aturar. Però serà quan la societat voldrà i exigirà, cosa a la qual arribarà per convicció pròpia, per maduresa i com a conseqüència d'un procés natural, no pas per reacció contra Espanya ni perquè quatre il·luminats vulguin jugar als escacs amb les peces d'un tauler que no és exclusivament seu i que, a sobre, fan servir per jugar a les dames. Frivolitzar amb la data del 2014 essent la tercera força política, havent fet president un membre de l'executiva federal del PSOE que va perdre les eleccions i havent sostingut un govern espanyol nefast del qual és membre el seu soci de govern a Catalunya... és contribuir a una nova frustració nacional. Serem independents quan guanyem el referèndum, no pel fet de convocar-lo, que és l'únic que obsessiona Esquerra. Em penso que a aquest partit li va la política crack, que té el mateix comportament que la droga del mateix nom: l'embriaguesa d'una pujada brutal seguida de la depressió d'una caiguda no menys brutal en tan sols uns segons. I tothom sap que el crack crea dependència, no pas independència...
Doncs ens haurem de posar les pil·les. Només queden 7 anys per a la data prevista per Josep Lluís Carod Rovira per la celebració d'aquest Referèndum. I tal i com estan les coses ara mateix, el repte és si més no complicat.
De les forces polítiques que ara mateix governen a la Generalitat, només ERC està disposada a afrontar la qüestió de l'autodeterminació. El PSC-PSOE hauria de canviar el seu projecte espanyolista per un de catalanista de debó, i això no crec que sigui possible. I els d'ICV-EUiA haurien de retrocedir a formes de pensar en clau nacional que no es donen des de fa molts anys, per tant també ho veig difícil ja que a hores d'ara estan més a prop de ser "marca blanca" del PSC que no pas de postular-se en favor de l'independentisme.
Quí ens queda doncs per acompanyar-nos en el camí d'aquest Referèndum. El PP i C's és evident que no ho faran. Les CUP segur que sí, però no n'hi ha prou. Només ens queden dues vies possibles, per tant. O aconseguim la majoria absoluta en els comicis nacionals del 2010, o ens ajuntem amb Convergència (i Unió?)per fer un front nacionalista amb prou força com per fer possible la celebració d'una consulta popular per la via de les urnes.
La majoria absoluta d'ERC és una utopia inabastable. I per arribar a acords amb Convergència haurem de governar junts. Per tant això vol dir que en els propers comicis nacionals a Catalunya, el 2010, i si els resultats ho permeten (això sí que és factible si canvien el tarannà totes dues formacions), Convergència i ERC haurien de formar un govern nacionalista a Catalunya. A partir d'aquí que s'afegeixi qui vulgui al projecte.
Seguint el raonament del anterior participant, observo que fa una pregunta envers Unio. Podem avançar en el camí de la soberania amb un partit que te com prioritat colocar al Duran al Govern del Estat espanyol?. ERC ha de debatre molt sobre aquest tema, però convertir-se en socis de Ciu?, malament. Si fos amb Convergencia que digues, en el temps que postula perl'Autodeterminació, seria el socio natural per la construcció Nacional, Però també estan lligats de peus i mans i mai han fet un discurs clar sobre que es lo que volen quan siguin grans. Aika
Aquesta setmana ha estat políticament interessant. La convocatòria d’un debat parlamentari llampec i la creació d’una comissió especial ens ha portat a l’entonació d’un altre “mea culpa” del senyor ZP; que té la cara d’anunciar que Catalunya serà la comunitat amb més inversió després de 6 anys en què Madrid ens ha duplicat el pressupost. A Madrid mateix els aires han estat convulsos. El seu alcalde, Gallardón, feia públiques unes declaracions manifestant públicament les seves aspiracions polítiques que passaven directament per la Moncloa. Poc es van fer esperar les reaccions de Rajoy, Acebes, Zaplana i poc va tardar Aguirre a posar-hi cullerada. S’intueixen temps de canvis en el PP si Rajoy perd per segona vegada les eleccions. Al partit on hi podria haver canvis abans de les pròximes autonòmiques, podria ser ERC, el sector crític de militància que està fart de la subjugació dels seus dirigents al PSOE cada dia augmenta. El mateix Carretero ja està començant a imposar ultimàtums i plantejar escissions, mentre Puigcercós es posa els pantalons de líder d’ERC. Carod i Benach s’ho miren; i encara hi ha un cinquè, Ridao, que des de Madrid tampoc perd l’esperança de poder anar de cap de llista a les pròximes eleccions. S’aproximen cops. I Convergència albira al futur que li espera, vist el trist panorama, i es prepara per consolidar la renovació que va suposar la pujada de Mas. Es troben les arrels d’un projecte per sobre de tot catalanista, i es mira a Europa superant els antics i desfasats conceptes d’esquerra i de dreta. El discurs i les polítiques de l’esquerra són les mateixess que fa més d’un segle; i el més greu és que ja va bé, d’aquesta manera aconsegueixen criminalitzar tot el que té relació amb la dreta un exercici fàcil de fer quan la dreta no ha tingut una relació gens pacífica amb aquest país. Els eixos, malgrat tot, van canviant; quan entenguem que no es tracta si la nostra opció és l’esquerra o és la dreta sinó el que realment importa és si la teva opció vol la millora de la teva terra en un àmbit europeista, o si la teva opció vol la millora del seu estat espanyol en l’anacronisme dels vells estats de l’Europa Imperial. Aquí és on rau el veritable debat.
para mi, el único hecho contrastable es que Bargalló forma parte de la lista de regidores de urbanismo que ha tenido Torredembarra en el pasado y que han convertido un antiguo pueblecito marinero y pescador en un adefesio de bloques de apartamentos a cual mas feo lleno de garrulos de Barcelona, Aragón, La Rioja y quien sabe de donde mas....
Un tio como Bargalló, que tiene la pachorra de decir en medio de un programa de televisión que Acebes es de otro pais, un tio asi no merece ni dirigir la comunidad de propietarios de su casa...
El Sr. Joan Ridau, portaveu d’ERC ha deixat ben clara la posició del seu partit en relació a la proposta de sobirania que enguany ha nascut del ventre de CDC.
Mostrant una vanitat seriosa, ha fet públic que prefereix pactar amb els socialistes perquè segons diu: a la llarga n’obtindran més beneficis.
Amb aquesta follia de declaracions del Sr. Ridau només queda pensar que són:
COVARDS, amb lletres de pal, com les que fan els nens quan aprenen a escriure. La careta de la mentida els oculta la seva covardia.
MENTIDERS, també amb lletres de pal. El que el Sr. Ridau vol dir però no gosa, és que la cadira del poder i el sou que els hi proporciona ja els hi va bé per no fer res pel país. Posta de sol i a cobrar a cap de mes.
VENGUTS, amb totes les lletres. Als dirigents d’ERC Catalunya no els importa ni el més mínim. Ja els hi va bé manar amb un govern nacionalista espanyol, sempre tenen l’excusa que tots dos són d’esquerres, no? Només volen ballar amb els que no tinguin ulls de poll.
OPORTUNISTES, amb majúscules. Ara que tenen el poder aprofitaran al màxim l’aliança amb els seus amics del PSC, perquè són conscients que a les properes eleccions autonòmiques se’ls acabarà la bicoca i tornaran a l’ostracisme més gris.
Ara que des de CIU s’ha reflexionat i s’ha vist que havia estat un error no comptar amb ERC quan el Sr. Pujol manava, ERC comet el mateix error i deixa als nacionalistes a les fosques, no els dóna la més mínima oportunitat de treballar plegats.
Ai las!, encara estem a temps de reconduir aquesta situació, però si l’ase no vol veure....
Tots dos partits han d'afluixar i apropar posicions. En diferents ocasions Convergencia a preferit pacatar amb el PP i no amb ERC . no tenim memoria?. Ara ja ho tenen clar?. i Uniò? que pinta en aquest ball? Lo primer ha fer es un debat profund entre les bases dels dos partits a vuere si l'horitzò es comú, si es decisiò sols del dirigents la tornarem a vesar.
Al altre participant que ho fa, amb l'altra llengua "cooficial" del nostre pais. Doncs si :
El señor Acebes, es de otra nación de otro pais y por desgracia del mismo Estado.
Claro que lo digo desde mi poca preparaciòn ya que ni siquiera me han dejado ser Presidente de la Comunidad de vecinos de mi escalera. Serà porque soy un garrulo de Barcelona, Aragon o la Rioja?. d'hon ets tù, erudit, cult i tots els adjetius favorables que ets mereixes? Segur que parles seriosament? Baixa del cocotero. Aika
Publicar un comentario