PACTES. PANORAMA ACTUAL.

Està clar que després de la tempesta arriba la calma i el tempo descelerà. Els partits polítics necessiten agafar forces després del gran esforç electoral. Com han quedat però les coses a Torredembarra? Intentaré fer una radiografia de tot plegat segons ens informen els nostres confidents.
Segons diuen, l’alegria inicial del PSC d’aconseguir ser clarament la força més votada, comença a deixar pas a la preocupació de poder fer un govern estable, cosa difícil si es té en compte la fragmentació política del nostre consistori, però que “a priori” no ho semblava per la possibilitat de reedició del Tripartit local. Es veu però que ERC i ABG estan disposats a posar les coses una mica més cares al PSC. Uns perquè han hagut de pagar el preu de l’oposició de la gent a l’acció de govern, fet que no els hi ha passat als socialistes, i els altres perquè han sortit reforçats electoralment, i sobretot moralment, per la seva fermesa durant el mandat anterior. Les dues forces no estan disposats a fer de convidats de pedra i volen rendibilitzar al màxim el seu suport.
A ERC no es descarta quedar-se a l’oposició.
De totes maneres les negociacions estan en un moment molt inicial. El GIT, en canvi, està disposat a tot per entrar en l’equip de govern. Els mals resultats d’aquestes eleccions els fa ser molt conscients de què possiblement sigui la última legislatura en què tinguin representació en el consistori, i la única opció airosa és la d’entrar en el govern.
Altres penúries hi ha en l’altre bloc, la possible oposició.
A CIU encara estan paint els resultats que si bé no han estat dolents, no han satisfet les expectatives dels seus dirigents: han mantingut el partit en la zona on CIU ha patit els pitjors resultats de Catalunya i partint d’una posició de clara desavantatge. Els convergents han estat anorreats a Altafulla, Creixell, Els Pallaresos, La Pobla, Salou, Tarragona, Vespella, etc.
Pel que em diuen, Masagué ha sabut mantenir l’hegemonia dins del partit i no ha estat qüestionat. Si fracassa l’entesa entre les esquerres no es descarta que es pugui entrar a formar part en el govern, de fet, segons em diuen, d’ofertes no en falten i han rebut pressions per formar una sociovergència forta amb l’objectiu d’acabar amb els partits minoritaris i tenir una legislatura sense daltabaixos.
A l’ADT les coses tampoc semblen gens clares, de fet són molt confuses i ens arriben diferents versions. Per un lloc, em comenten que la seva cap, Ma. Dolors Toda, es plantejaria deixar el seu càrrec per facilitar una entesa amb altres forces polítiques i per l’altra que intensificarà la seva oposició al govern.
El PP respira tranquil després de conservar el seu regidor sense problemes i tot i que sap que no es decisiu espera la seva oportunitat.