UN PLE ESTRANY

He trigat uns dies a comentar el Ple de la passada setmana per dos motius. El primer, perquè he estat ocupat, i el segon perquè volia parlar amb prou confidents com per fer-me’n una idea justa. Perquè, segons em diuen uns, aquest Ple portarà molta cua.
Hi ha alguns fets que sorprenen; davant de la fragilitat del govern insuficients i mal avinguts en els temes importants, es troba una oposició fragmentada que en lloc debilitar constantment al govern i forçar-ne una sortida immediata, sembla que hi jugui. Que l’estigui desganant lentament, atabalant-lo i traient-los-hi autoritat.
Un dels fets que tothom destaca és la falta d’autoritat de l’alcalde durant el Ple, que no va saber conduir, fet que va provocar que sembles una funció de teatre amb moments molt surrealistes. Algun confident experimentat em comentava que era un Ple de final d’etapa, de campi qui pugui, com ho van ser els últims plens de l’etapa Segalà o Lecha. Jiménez no té prou autoritat per imposar el seu criteri i ha de cedir a la bona voluntat de l’oposició per tirar endavant alguna cosa. La seva gestió queda supeditada a la capacitat de pidolar dels seus regidors i tot i així amb prou feines.
Em comenten que feia força gràcia veure a en Massaguer o a la Toda donant suport al govern, o no oposant-s’hi obertament, perquè l’ajuntament ha de poder pagar les factures o donant consells fraternals com per exemple com retallar la despesa de telèfon. Em comenten que és un fort cop per la moral dels regidors de l’equip de govern haver, encara, d’agrair els serveis prestats a l’oposició.
Queda clar que quan l’oposició vol fer la punyeta al govern ho té fàcil. Es va veure en la moció de l’ABG sobre els Muntanyans, que va ser aprovada, tot i la voluntat d’ERC i PSC de què no ho fos. La picabaralla entre Suñé i Ciuró em comenten que és d’antologia
Encontra hi ha la proposta de l’ABG sobre la concessió de l’Aigua, que va ser rebutjada pel vot de qualitat de l’alcalde, un fet tant estrany que ni els propis interessats sabien quin era el procediment a seguir. O sigui que si l’Ajuntament no fa un debat profund i obre un diàleg sobre aquest tema el culpable no és una majoria qualificada del Ple, sinó que la culpabilitat cau directament damunt de la consciència de l’alcalde.
La moció important, la que es juguen les cireres, però, es va retirar per un acord entre l’equip de Govern i el Cap de l’oposició. Que es van fer un favor mutu.
Un perquè encara manté vives les esperances dels homes de “traje i corbata” que pressionen a regidors i treballadors de l’ajuntament per la concesió de l’aigua. No m’ho invento jo, sinó que em diuen que ho va dir el regidor Suñé i la regidora Gasull.
L’altre perquè continua tenint l’espasa de Damocles alçada en un tema que sap que fa mal.