Aquests dies en un de les dos publicacions “informatives” que apareixen a Torredembarra mensualment, ha aparegut una carta signada per l’actual regidor de CIU, Joan Ma. Mercadé, i que carrega contra l’actual candidat de CIU perquè no va a la llista.
Algun confident ja m’havia informat de què a CIU les coses no eren tant meravelloses com es deia i que estaven apareixent tensions entre ells.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
8 comentarios:
Campanyes electorals: un esforç inútil?
Les darreres setmanes ens trobem en un estat d'esverament que va en augment. És innegable que els polítics, els politòlegs i els`` mitjans de comunicació´´ reaccionem davant la imminència de les eleccions amb una mena d'alteració incontenible (potser també insostenible). La brevetat de la campanya electoral pròpiament dita, dues setmanes no ens semblen prou, concedeix un gran pes a la precampanya. Així, la presentació dels nous lideratges, els debats sobre temes polèmics, la creació d'expectatives... pot remuntar-se fins a dos mesos abans de la cita amb les urnes. La qüestió és si tant guirigall serveix per alguna cosa.
Anem a pams, una campanya electoral és un procés comunicatiu en el que interactuen ciutadans, partits i mitjans. Des del punt de vista dels partits polítics, el principal objectiu de la campanya -que no l'únic- és el de convèncer votants. El cert és que gran part dels estudis pre i post-electorals confirmen que les campanyes no hi ajuden massa: la majoria dels electors decideixen el seu vot abans. De fet, és mínim el sector de població que reconeix certa importància a la campanya electoral en la seva decisió de vot. El seu efecte principal acaba sent, doncs el reforçament de les decisions prèvies o bé el qüestionament de les intencions de vot dels electors indecisos.
Una altra dada significativa que extraiem de les enquestes: les campanyes electorals no interessen.
Si realment l'interès dels votants i l'impacte de la campanya en la decisió de vot són mínims, per què hi inverteixen tant esforç i temps, els partits? Arribats a aquest punt és on prenen rellevància la resta d'objectius que persegueixen els actors polítics en l'època pre-electoral. El primer és la por a allò desconegut, un partit es planteja què passaria si no fes campanya o bé si la fa però no amb la mateixa intensitat que la resta. I acaba resolent que, com que el cost de la no-campanya, és desconegut però es presumeix força alt, deu ser millor curar-se en salut. D'altra banda, la campanya comporta tota una sèrie d'aspectes simbòlics com ara la legitimació de les institucions. A través de les propostes, pren rellevància l'acció de les institucions i es reforça el seu paper com a mecanisme de representació social. Alhora, també es reforça la legitimació de les elits: en definitiva, es consoliden les bases de la democràcia representativa.
Probablement, el futur de les campanyes passa per trobar noves fórmules per intentar captar l'interès de la població. Les persones que acudeixen als mítings sol ser l'electorat ja convençut i els indecisos o els no mobilitzats canvien de CANALS quan es topen amb els espais gratuïts de propaganda electoral.
Confident, estàs perdent la neutralitat aviat demanaràs el vot pels teus
Aplaudo al Sr. Daniel Masagué por la no incorporación en las listas del Sr.Mercadé, esto demustra el nuevo CIU.besitos
el confident no està perdent la imparcialitat. sempre que té draps bruts els treu vinguin d'on vinguin. o no? au salut!
UN NUEVO CIU, MUY BIEN PEINADO Y CON PHOTOSHOP A TOPE, VEASE LOS CARTELES ELECTORALES. ¡OYE CHICO, ES MUUUUY GUUUUUAYYYY!TE SUENA A CUBA????
¡¡¡AH,...SE ME OLVIDABA, BESIIIIIIITOOOOOOS!!!!!!!!!
Mercadé ha d'entendre que totes les etapes de la vida s'acaben. El que hauria de fer és fer pinya amb els seus companys, que en el seu dia el van recolzar a ell.
El tema de Unió, es una mica complicat. Però tot i que CiU es una federació, entre ambdós partits hi ha prou respecte com per donar-se confiança envers els afers interns.
Fins i tot, en casos en que les situacions poden comportar-les-hi alguna mena de prejudici. En aquest sentit, Convergència, s'està comportat amb la maduresa que la caracteritza. Unió, cautelosa i amb el mateix tarannà, espera que passin les eleccions per posar ordre a casa seva aixecant el mínim de pols possible.
La roba sempre es renta a casa.
Entretant i per la seva banda, un parell d'aprofitats descarburats, aprofiten l'avinentesa de les circumstàncies per mirar d'esquitxar el màxim possible amb les seves ambicions personalistes.
" Per les seves obres els coneixereu".
Es evident que no et pots refiar de qui s'encomana al darrer que li regala les orelles. De la mateixa manera que no pot ser bon company de viatge qui sols vetlla pels seus interessos, oblidant les servituds que comporta el fet de pertanyé a un grup .
Publicar un comentario