Em comenta un confident que cada any la Diada de Torredembarra és més esperpèntica i mal organitzada. Sobretot des de què es va voler imitar la de Barcelona amb una ofrena floral. Com que a Torredembarra no hi ha cap monument representatiu de l’11 de setembre es va buscar un lloc simbòlic com la Torre de la Vila perquè els quatre partits polítics i les tres associacions de sempre es facin veure en un homenatge simbòlic a la senyera.
Per cert, el PP no va participar en l’acte.
Aquest any per acabar-ho d’adobar s’ha volgut descobrir una placa als defensors de Torredembarra el 1713. La mateixa està tant mal col•locada que sembla que sigui la Torre el monument per recordar aquesta efemèride. Un altre sense sentit.
Com que la Torre està rodejada per una tanca el públic assistent s’ha d’estar a fora i no hi ha ningú que pugui veure res.
A més, aquest any hi ha hagut xiulets en contra del consistori.
La proclama no la va fer l’alcalde sinó que la va fer el regidor d’ensenyament i patrimoni, que és d’ERC. Em comenta que va ser divertit veure la cara de l’alcalde quan aquest va victorejar “Visca Catalunya Lliure!”.
Per acabar es va fer un pica-pica bastant fluixet, per agradar als estómacs contents.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
15 comentarios:
Tienes toda la razón, la piedra momumento a que......., la megafonia no funcionaba bien, el pica pica de pena.
Total es lo que tenemos y la proclama efectuada por ERC, es que formaba parte del pacto???????
Tot el que vulgueu amics. Peró de ben segur que gràcies a la "Plaqueta" posada a instàncies i a iniciativa d'Esquerra moltes persones de la Torre van tenir coneixement la importància del nostre municipi en la guerra de 1713-1714. I de les persones que vàren donar la vida per defensar les nostres llibertats. ( un de cada deu presoners fets per l'exèrcit borbònic, va ser penjat a la forca) i la nostra vila va patir una important repressió. Només per això ja hauri valgut la pena per la gent que s'estima la torre i el nostre pais.
Pel que fa al " Visca Catalunya Lliure" no pateixis, se de bona tinta que els del PSC ja sabien de feia temps que els d'ERC son independentistes. I entre tu i jo, crec que els d'ERC ja saben que els del PSC i els de CIU no ho son.
Los del PPCatalunya, estabamos de vacançes, por cierto el día 11 diada nazional, los pageses de la comarca de los hobits o sea los del Baix Gaiá, estaban currando las avellanas, joder, dejad de trabajar que es fiesta.
Resulta que el Sr. Ciuró no estava representant a ERC, estava representant a l'Ajuntament. Ja sabem que no teniu prou capacitat intel.lectual per veure les diferències però les hi ha.
Ningú se'n recorda que els valencians i aragonesos les vam perdre al 1707??? I els mallorquins poc després que els catalans ... Quina mala sort que els anglesos van animar la festa i després via fora a la nostra ventura ...
Ah, per cert ... tots els que van defensar aquestes llibertats eren només catalans? ...
Sembla ser que Torredembarra va posar-se al costat dels Borbons en la guerra de 1713-1974, aquesta va ser la causa que es tregues l'aduana de Tarragona i li fos adjudicada a Torredembarra, No eran tan Catalanistes com es van voler presentar el passat 11 de setembre.
Sembla ser que Torredembarra va posar-se al costat dels Borbons en la guerra de 1713-1914, aquesta va ser la causa que es tregues l'aduana de Tarragona i li fos adjudicada a Torredembarra, No eran tan Catalanistes com es van voler presentar el passat 11 de setembre.
realment el lloc no és el més adient, s'hauria de buscar un altre on la gent hi capigués millor.
Lo dels xiulets lamentable, sempre hi ha d'haver brètols que es volen fer veure.
En va fer fastic la polititzacio de la festa. Els socialistes que estaven com a representants de Felip V?
I els d'ERC que es pensen que la festa es seva?
S'hauria de convertir en una festa ciudadana!
Quan un grup de persones amb arguments prou sostenibles reivindica en forma de demandes les seves inquietuds i qui té el poder per dir sí o no sempre es tanca en banda, succeeix que els reivindicadors lluny de guardar a l’armari les seves veus, les pugen de to i potencien el seu enginy, paraules i obres.
Catalunya, a menys que s’autogestioni per si sola, sempre viurà sota una reivindicació permanent per mi.
M’explico, mentre s’hagi de demanar permís per anar al lavabo, demanarem bolquers, mentre no s’entengui que aquí la bandera de l’estat espanyol no ens fa ni fu ni fa, penjarem al balcó l’estel-lada, mentre no vegin que preferim venerar a un ruc abans que a un miure, necessitarem portar adhesius als cotxes, ............
Com més ens oprimeixin, més viva estarà la flama de la sobirania. Si els nostres colonitzadors haguessin estat intel·ligents, ens haurien respectat les nostres “manies identitàries” i no ens haurien imposat les seves. Així haurien aconseguit que ningú pogués dir res en contra seva i en canvi continuaríem formant part d’un estat veí.
El futur, tal com està Catalunya enguany només pot portar a la cessació de la nació catalana, no hi ha cap més via, perquè no són capaços de deixant-se ser catalans que viuen dins d’un estat espanyol. Ells només entenen que tothom ha de sentir-se espanyol dins d’Espanya, s’equivoquen!
La sobirania és un futur indefugible, com la mort quan hi ha vida, el matrimoni amb Espanya no ha anat bé i la separació és l’únic final possible.
L'onze de setembre els catalans commemorem la derrota de Catalunya davant les tropes de Felip V. L'any 1714 Barcelona va caure a les mans de les tropes de Felip V després de mesos de setge durant la Guerra de Successió. Aquests fets van significar el final de l'Estat Català dins la monarquia hispànica i conseqüentment l'abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
La Diada Nacional de Catalunya és l’ocasió, cada any, per recordar que el nostre país continua aspirant a gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures. L’11 de setembre de 1714 va suposar que les nostres llibertats nacionals quedessin hipotecades per una llarga repressió política i militar, va significar també l’eliminació de la nació catalana prohibint-ne la llengua i abolint-ne les institucions. Una repressió que va finalitzar quan al 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia per Catalunya, un Estatut que va néixer en part, d’una demanda massiva dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que van sortir al carrer per tal de recuperar la sobirania del poble català.
Ara tenim una nova eina, tenim un nou Estatut d’Autonomia, que si bé no és el màxim a què la nació catalana pot aspirar, sí que és un instrument que, sent millor que el de l’any 1979, ens ha de permetre convertir Catalunya en un referent de qualitat i prestigi.
Les forces polítiques d’aquest país han de treballar, des de cadascuna de les administracions, per tal de convertir Catalunya en un referent de qualitat i de prestigi.
Tanmateix, la Diada Nacional de Catalunya és un bon moment per fer palès, una vegada més, que estem davant d’uns moments on el país necessita solucions.
Necessita, entre altres, disposar d’unes infraestructures que estiguin a l’alçada de les nostres necessitats. Necessitem que el país doni resposta a les necessitats que sorgeixen en els diferents àmbits: educació, sanitat, economia...
Estem davant d’uns moments en què cal aprofitar els actius del catalanisme dels darrers anys, però alhora posar-los al dia i rellançar-los; cal solucionar el dèficit econòmic que patim, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hen de poder gaudir d’una qualitat de vida proporcional al seu esforç; cal que individualment tothom percebi com milloren les condicions de vida futures i com Catalunya es converteix en un referent de prestigi i qualitat.
En resum, tal com van fer els catalans i catalanes de 1974 l’endemà de l’onze de setembre cal seguir lluitant i treballant plegats per construir un projecte de futur.
"la derrota de Catalunya"??? voldràs dir la derrota de l'austracisme ... del que eren partíceps alguns catalans, però també molta gent d'altres territoris de la Corona Hispànica que, precisament, es van refugiar a Catalunya i que van haver de patir exili ... austracisme versus reformisme borbònic, centralisme versus federalisme ...
bien, la cuestión es que todo eso pasó hace varios siglos...
El pobre Juanqui no tiene ninguna culpa de ser un borbón y no un austria. A pesar de que le han salido 3 hijos tontos, el tipo hace lo que puede.
No os parece que tiene mucho mas sentido hablar de la nueva Catalunya, donde no hay forma de comprarse un piso y de llegar puntual en el tren y dejar de hablar de Felipe V y las tropas borbonicas?
Hablemos del lamentable estado en el que se encuentra nuestro pueblo mas de 3 decadas despues de la restauración de una democracia, aunque sea una democracia de mentirijilla. Todo eso se lo debemos a cuantos alcaldes y regidores que vinieron a servirse de y no a servir a....
Pondré un primer ejemplo: Bargalló?
somunanació: GILIPOLLES!!!!!!!!!!!!!!!!!
SOMUNANACIÓ: buuuuuuuurruuuuuuu!!!!!!
Publicar un comentario