ADT=ADMC?

És aquesta una pregunta que moltes persones es fan. L’ADMC va ser la resposta de la Sra. Toda a l’afer de Can Bofill, que la va enfrontar amb l’ajuntament, una sortida improvisada en poc temps un cop que li va fracassar l’intent d’encapçalar el GIT. Salort, és molt Salort.
Per l’empresa va aconseguir arrastrar a molts industrials que treballaven en les seves promocions, un d’ells Joan Carles Crespo, que és regidor. Era com un cercle tancat que va barrejar amb alguns independents.
Una de les pegues, però de l’ADMC, era que era un partit independent d’àmbit més ampli que Torredembarra, la seu del partit està a Calafell, i en més o menor grau hi havia una dependència. Era la contrapartida a tenir un partit creat i llest en un temps rècord.
Sigui com sigui, al ser una persona molt impulsiva, va arribar un moment que li va molestar el fet de ser dependent i va organitzar-se un altre partit. S’apunta com a motiu, també el fet que l’ADMC s’estava desinflant per moments ja que moltes persones que havien donat confiança al projecte, un cop passades les eleccions, es van sentir relegades. La Núria Gómez, per exemple, que anava tercera a la llista, etc. Amb altres s’hi va enemistar per diferents motius, amb alguns per temes professionals, com amb el regidor Crespo, etc. Altres van marxar de nit, etc. O sigui que ha part de quatre fidels, el partit estava en desbandada. El projecte s’havia fos.
L’ADT neix en aquesta situació, i el que s’intenta és donar-li la volta. Ja no serà ella qui encapçali el projecte, sinó que ho anirà tutelant des de fora com si fos una simple observadora. Al capdavant hi posa persones de la seva confiança de l’antic ADMC, d’altres que estan relacionades amb els seus negocis immobiliaris i altres que venen d’altres partits independents. Seran aquestes persones les que faran el gruix del partit i ella es destaparà, poc a poc. De fet ens diuen que ja està destapada. A més, de mica en mica, incorporen persones provinents de diferents descontentaments; el c/ Antoni Roig, les zones blaves, els ponts, els bars d'oci del port, etc.
Afirmar, doncs, que l’ADT és el mateix que l’ADMC és aventurat, no obstant, si que hi ha moltes similituds. Sí més no, l’ADT dóna la sensació de ser un partit més seriós i programàtic amb un discurs menys crispat que l’ADCM però igual de contundent. Tenen la misió de copsar l'opinió pública, per això els veureu a tot arreu. Esperem pel bé del poble que facin una bona feina.

PD: De moment ens agafen els escrits i ens els pengen a la seva pàgina WEB, també ho faran amb aquest?